Sobre l'Èric Kirby
Èric Kirby (Tarragona, 21 de febrer de 1987 - ) és un escriptor castellà de novel·les d'aventures, mitològiques amb un alt nivell de creativitat i llibres relacionats amb temes d'egiptologia i esoterisme egipci. També escriu articles de paleontologia. Cal destacar que ha estat reconegut en l'art com a pintor, dibuixant, modificació d'imatges per a ordinador, etc.
Va néixer a Tarragona Espanya, el 21 de febrer de 1987. Va ser el fill gran i el més petit com diu la seva mare, és a dir, fill únic. Fill de Loly i d'Àngel, de famílies humils. Va viure al barri de Torreforta fins a desembre de 1993, que es va traslladar a Sant Pere i Sant Pau. El 1999 ingressa a l'institut de Sant Pere i Sant Pau, al 2003 ingressa a Batxillerat, a segon curs deixa els estudis. Ja a l'institut es va destacar per saber moltes coses de temes de paleontologia i egiptologia que estudien a la universitat, com algunes paraules i expressions de l'egipci antic.
Com qualsevol nen feia activitats esportives, colònies, extraescolars, però era destacat per la simpatia i la humilitat. Als 8 anys va començar amb un professor de dibuix i pintura on el professor, Pere, va dir que tenia pinzellada d'artista i imaginació innates, per això va començar a pintar quadres abans que altres nens de la seva edat. Sempre anava amb unes fulles en una carpeta o una llibreta per dibuixar a qualsevol racó que trobava. Va vendre molts quadres de diferents estils.
Durant la seva infància els seus pares i ell van viatjar molt per Espanya, però a Kirby sempre li quedava un lloc on anar. El dia 1 de gener del 2007 va prendre l'AVE i se'n va anar tres dies a Madrid, es va quedar enamorat d'aquesta ciutat i el dia 15 del mateix mes es va traslladar a viure a Madrid. Al cap de tres mesos se'n va anar dos mesos a Gran Canària on va treballar uns dies en un hotel de cinc estrelles de cambrer o de ruc de càrrega com ell deia, malgrat el sou alt va haver de deixar-lo per mal d'espatlla i els peus li sagnaven per les butllofes produïdes per aquesta feina... se'n va anar amb un molt bon record, un alemany ja entrat en anys, el segon dia li va deixar cinc-cents euros pel bon cambrer que havia estat. Després d'aquest temps, va tornar a Madrid, la ciutat, on espera tornar, on va treballar poc temps. Als vint-i-un anys se'n va anar cap a Astúries on va estar uns mesos, on no tornaria mai més per viure. Va tornar amb la família a Tarragona, la crisi li va arribar a ell també.
El 2009 va estudiar el primer curs de Jeroglífics a la Fundació Clos, el 2010 va fer el segon, el darrer curs, i li van assignar la titulació. Era l'escriva personal de la Maite, la professora. La Generalitat de Catalunya també li va assignar una carta amb les hores lectives i pràctiques que havia fet en aquell curs perquè en el futur se'l reconegués a l'hora d'exercir com a professor. Obté altres titulacions d'aquest mateix camp amb també assignació d'hores lectives i pràctiques de la Generalitat.
El 2010 publica, per compte propi, el llibre "Introducció als Jeroglífics Egipcis per a Joves i Adults", amb vendes de més de 500 llibres de "boca a boca".
Va arribar el 2012, època de l'inici de les Revoltes Egípcies. Aquestes comencen a mitjans del mes del Febrer, tres mes abans de viatjar a Egipte (en ple conflicte) amb la seva mare. Ella no creia en les reencarnacions i de la nit al dia canvia d'opinió en veure l'Èric anar a gust per Egipte com si tota la vida hagués estat. Cal confessar que Èric Kirby va plorar a cada racó d'Egipte. A cada tomba es posava malenconiós, a cada temple se li entelaven els ulls en llàgrimes en llegir els seus textos. Li van obrir un temple tancat al públic on, ell creu, que tots els déus que estan representats estan en la seva màxima “personificació” és a dir, tots amb cap completament humà. Allí es troba el seu déu, Anubis (com hem dit amb cap humà completament, l'única representació a tot Egipte descoberta fins als nostres dies), on el van deixar sol plorat i resant... fins que el va decidir tornar a l'“actualitat”.
Com diria un bon cristià: Èric Kirby viu en pecat", perquè mai no s'ha batejat ni ha fet la comunió, etc... És A Egipte on fa una cerimònia de l'Antic Egipte i és batejat al Nil com si d'un antic egipci es tractés.Entrava en llocs que els turistes no entren i llocs ocults al públic.En anar amb vestit típic d'egiptòleg, com si d'Indiana Jones es tractés, els turistes li feien fotos, a saber per quants Facebook i altres xarxes socials caminen fotografies seves sense saber de la seva existència.
Li va passar una anècdota a Barcelona, mig any més tard del seu viatge, uns turistes asiàtics s'hi van acostar i van començar a parlar-li entre anglès i xinès... van resultar ser uns turistes que havien estat a Egipte i li havien fet fotos i aquesta vegada , a Barcelona, es van fer fotos amb Èric que anava completament de “paisà”.
Més tard s'ha tret la carrera i màster d'egiptologia, i fa classes, cursos privats i conferències per llocs públics com llibreries, biblioteques, etc. A creat el programa “Enigmes de Kemet” on parla d'Egipte, els seus misteris i, de com “ens han estafat” en parlar d'història d'Egipte hi ha la seva mítica frase o refrany “La història no és com ens han explicat” .
Els seus objectius són estudiar paleontologia i meteorologia, continuar publicant llibres, exercir de professor de jeroglífics i altres matèries d'egiptologia.
Actualment ven rèpliques egípcies fetes a mà, al detall i objectes personalitzats. Esta escrivint una novel·la de ciència ficció-històrica i un diccionari de jeroglífics que serà el més complet del planeta (amb algunes sorpreses al seu interior).
